Àreas
d’actuació


Mapa de situació


Fitxa Tècnica

Estat del projecte: Tancat

100 %

Pressupost aconseguit:

100 %



Explora » Projectes » Boscos » Restauració del riu Llobregat als termes municipals de Pallejà i El Papiol
Restauració del riu Llobregat als termes municipals de Pallejà i El Papiol

El riu Llobregat constitueix un sistema fluvial molt alterat, on manquen els principals components d’estructura física i de funcionament com a ecosistema. La vegetació autòctona ha quedat reduïda a peus aïllats i les espècies exòtiques i invasores, com la canya, s’han estès per tot el tram, sovint com a espècies dominants.

A la comarca del Baix Llobregat, el riu ha estat tradicionalment l’eix principal de les comunicacions i del desenvolupament urbà i industrial de Barcelona, fet pel qual ha patit nombroses intervencions i rectificacions del seu traçat, dragats i tales de la vegetació de ribera. A més, la contaminació d’aquest espai ha estat una de les altres causes de reducció de la diversitat de fauna.

El 10 de desembre es col·locaran cartells interpretatius a totes dues bandes del riu Llobregat. 



Des d’Acciónatura pretenem restaurar i recuperar les funcions del riu Llobregat com a hàbitat per a la fauna, corredor biològic, entre d’altres, i així potenciar serveis importants com ara la  millora de la qualitat de l’aigua, la bellesa paisatgística, el lleure, etc.

Recuperació de la morfologia natural

El riu no és un canal, per això hem recuperat la forma trenada i dispersa que té en el tram baix de forma natural.

Neteja

Hem netejat el riu i n’hem tret tot tipus d’abocaments i residus, urbans i industrials.

Eliminació d’espècies exòtiques i invasores

Hem eliminat la canya i la cortaderia i les hem substituït per vegetació autòctona. La superficie ocupada era de 15.000 m2.

Recuperació del bosc de ribera

Recuperem el bosc de ribera, en tots els seus nivells: arbres, arbustos i plantes semi - aquàtiques.

Posaders

Amb els posaders ajudem a que la natura faci la seva tasca. Les aus, quan s’hi aturen, hi deixen excrements al voltant i així els converteixen en punts de dispersió de llavors.

Augment del freàtic del riu

Hem disminuït la soscavació que el riu feia a la llera i hem augmentat el nivell de l’aigua subterrània a tota la terrassa. Ara el bosc de ribera té les condicions òptimes per créixer.

Nius per abellerols i blauets

Aquests ocells fan el niu en petits túnels dins dels talussos. Hem creat més talussos per a que hi puguin nidificar.

Pas de peixos

El braç lateral suposa una alternativa de pas per a tots els peixos que remunten el riu i no poden saltar la resclosa. Entre ells podem anomenar les anguiles o els barbs.

Hàbitat per peixos

Els fluxos d’aigua (ràpids, lents, zones més profundes, etc.) creen hàbitat per a peixos. Per tal de diversificar-los hem diversificat les profunditats del braç i hem posat obstacles naturals, com troncs travessats i pedres.

Caixes niu

Mentre no es recuperi del tot el bosc de ribera, hem col·locat algunes caixes niu per al mussol comú, les mallerengues i els diversos ratpenats.

Participació local

A través del bloc i de les jornades d’informació i participació. 

La zona de restauració que es proposa al Riu Llobregat és el tram comprès entre les poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, El Papiol, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. És el tram aigües avall des de la confluència del riu Llobregat amb la Riera de Rubí, fins al pont del tren d’alta velocitat.

Dins de l’àmbit d’actuació, no s’afecta a cap figura de protecció vigent i tampoc cap arbre catalogat. Tanmateix, al llarg d’aquest sector del Llobregat es localitzen espais d’interès comunitari com ara els boscos caducifolis i certs tipus d’herbassars humits.

Pel que fa a la connectivitat, el riu Llobregat és l’element estructurador i l’eix principal que permet la comunicació entre els diferents Parcs Naturals situats a les proximitats del projecte i la desembocadura al Delta del Llobregat.

A causa del caràcter urbà d’aquest tram del Llobregat la fauna és molt escassa, ja que manca l’estructura de corredor fluvial pel trànsit i dispersió de les espècies i la seva connexió amb zones de vegetació millor conservades.

Tot i així, al Llobregat s’hi poden observar:

Aus Gavines, bernat pescaire, martinet blanc, ànec collverd, cames llargues, corriol petit, abellerol, blauet. A l’hivern també s’observa el corb marí.
Amfibis Granota verda, gripau corredor, reineta i tòtil.
Mamífers S’ha constatat la presència d’una població estable de llúdriga, restringida a alguns trams de la conca alta i mitja del Llobregat, però difícilment tindrà presència, a curt termini, en el tram baix.
Peixos Anguila, bavosa de riu, barb cua-roig, bagra. S’hi troben també espècies exòtiques tal com la carpa, la perca sol o la gambúsia.
Invertebrats Es troben nivells deficients de l’índex de macroinvertebrats que han de millorar quan ho faci també la qualitat fisicoquímica.

En condicions naturals les riberes del Llobregat en aquest tram estarien revestides per omedes mixtes, amb la presència de tamarius a l’amplia franja de sediments grossos a ambdós costats de la llera.

Suport rebut:

Voluntariat corporatiu:
  • Telefónica
  • Oh Pandora / Sara Lee
  • Sol Melià Barcelona

Pots trobar més informació sobre el projecte a: http://restauraciollobregat.wordpress.com/